Quan a comunicació
real acaba i la connexió digital està en el màxim
Marc
Prensky diu que la nostra generació va aprendre a entendre el món a través de
la lectura, i que ara els nens aprenen a entendre el món a través de la
tecnologia. La lectura és encara la competència bàsica per poder aprendre,
només és diferent la manera de llegir: El format de segles XXI i XX era els
llibres en paper; al segle XXI, hi ha més mitjans i formats disponibles,
analògics i digitals.
El
mitjà, el format i l'accessibilitat al medi són els tres aspectes que mostren
la diferència entre les formes de lectura dels segles XIX, XX i XXI. Llegeixen
avui els nens menys que abans? A les escoles, per obligació o voluntàriament,
llegeixen llibres de text, contes, novel·les, instruccions de videojocs i apps,
tweets, pals, missatges en xats, notícies dels seus blocaires favorits, webs.
Llegeixen en paper o en ordinadors, tauletes, Smartphone, e-readers Per què
tant format i mig? Perquè són nadius digitals.
És
millor la lectura en paper per adquirir el gust per la lectura? És millor
l'escriptura a mà que en mitjans digitals? En realitat, no importa, sempre que
sàpiguen llegir i escriure, i aprecien el valor de la lectura. El bo o dolent
que triïn dependrà del seu criteri i capacitat d'anàlisi. Per això, el que ha
d'ensenyar amb urgència és l'esperit crític, la capacitat de valorar, jutjar i
triar; aquesta capacitat li serà útil durant tota la vida.
Un
mitjà accessible a tots en el telèfon intel · ligent que té la capacitat per a
tot, que permet llegir i escriure en múltiples formats i mitjans. El problema
és que, per les seves característiques i funcions, ha creat una nova forma
d'addicció, que afecta el 50% dels adolescents i a igual o major nombre
d'adults. Ningú s'escapa de l'encant i seducció d'aquesta eina omnipotent i
omnipresent.
Un
grup d'investigadors (ONG Com Cense) va presentar un qüestionari a 1.240 pares
i adolescents (de 12 a 18 anys) com seguiment sobre les conseqüències de la
dependència. Les dades van indicar que almenys la meitat dels adolescents eren
addictes al mòbil i el 60% dels pares opinava el mateix. Els joves passaven
massa temps amb el Smartphone; es distreien contínuament, revisaven o
comprovaven les seves notificacions al mòbil cada hora com a mínim, a més
sentien la necessitat de respondre instantàniament els missatges de les xarxes
socials.
Les
addiccions forts no poden tallar-se bruscament. Si els pares eliminen totalment
el "objecte de desig" (telèfon intel·ligent) poden generar reaccions
emocionals importants com la ruptura de la relació pare-fill, perquè aquesta
decisió curta també el cordó umbilical de la relació del jove amb els seus
amics. És un dilema perquè es viu en una era paradoxal. "Vivim en els
temps de la comunicació, però estem cada vegada més incomunicats entre
nosaltres". "Quan vam prendre un cafè amb la nostra parella o amb el
nostre amic, i els dos estem amb el telèfon, estem desconnectats de l'altra
persona, però connectats amb un aparell que suposadament ens connecta amb
ella". ¿Curiós? ¿Perillós? ¿Divertit?
Per
connectar amb una persona que està davant nostre, cal mirar-la, conversar,
veure els seus gestos i tocar-la. Quan s'usa i abusa el telèfon, res de
l'anterior passa, s'oblida de la persona i es genera aïllament, una mena
d'autisme. Cada vegada més gent s'enrola en una societat de solipsisme on cada
un està pel seu compte, sense metes ni objectius socials i col·lectius;
suposadament connectats, però realment aliens i desconnectats fins de les
persones que estan davant d'un i al costat de nosaltres. Cada vegada més junts
però absents, mentre el telèfon intel·ligent consolida el seu regne i sotmet
als seus cecs i despistats súbdits.
referències
